Gossos famosos a la Història
Les històries de cinc valents gossos les gestes dels quals han perdurat en el temps
HEROIS CANINS I AMICS FIDELS
Temps de lectura aproximat: 10 minuts
Existeixen infinites històries a la cultura popular que demostren allò que el gos és el millor amic de l'home. No obstant això, hi ha alguns casos que, pel valor, la intel·ligència i la fidelitat que van demostrar els seus peluts protagonistes, encara avui es recorden i segueixen emocionant tothom qui els escolta. Al llarg de la Història, aquests gossos van col·laborar estretament amb els humans protegint-los, salvant les seves vides o, simplement, mantenint-se al seu costat incondicionalment.
Índex del contingut
1. 5 gossos famosos i les gestes que els van convertir en herois
• Hachiko, lleial fins al final
• Laika, la primera gossa astronauta
2. Per què el gos és el millor amic de l'home?
5 gossos famosos i les gestes que els van convertir en herois
Avui dia, nombrosos gossos de tot el món treballen al servei de les autoritats en tasques tan importants com la detecció d'explosius o el rescat de persones en catàstrofes de tot tipus. A més, molts d'ells serveixen com a terapeutes o assistents canins per ajudar persones amb barreres físiques o trastorns psicològics. Per no parlar de l'amistat, l'amor i la lleialtat que els gossos han demostrat sempre als humans amb petites accions del dia a dia, però també amb grans proeses que segueixen omplint titulars i acaparant vídeos virals a les xarxes socials.
A la Història existeixen moltes històries de gossos increïbles que van sorprendre el món per les seves habilitats, la seva valentia i la seva inquebrantable fortalesa. Hem seleccionat 5 de les més increïbles i famoses com a mostra de totes aquelles altres històries menys conegudes o anònimes i també com a homenatge a tots els gossets del món. Va per ells!
• Lampo, el gos viatger
La història d'aquest gos italià és realment increïble i una prova irrefutable de la lleialtat que poden arribar a desenvolupar aquests animals envers els seus amos. Tot va començar el 1953, quan un gos sense llar va aparèixer un bon dia a l'estació de tren de Campiglia Marittima, a la Toscana. El cap de l'estació va decidir adoptar-lo, tot i que això contravenia les normes de la companyia ferroviària. Aviat, el gosset i la filla del cap d'estació es van fer grans amics, tant que l'animal acompanyava la seva companya cada dia en tren fins a la ciutat on estudiava i, després, agafava el tren de tornada per tornar sol a casa.
Però els viatges en ferrocarril d'aquest intel·ligent gos no havien fet més que començar. Un dia, els superiors del cap d'estació, que s'oposaven a la presència del gos a les instal·lacions, van decidir desfer-se'n pujant-lo a bord d'un tren rumb a Nàpols. Quina va ser la seva sorpresa quan, dies més tard, Lampo (que significa "llampec" en italià) va tornar a l'estació en un altre tren per reunir-se amb el seu amo. Aquest, perquè no tingués problemes, va decidir deixar-lo amb un amic que vivia al sud del país però, un cop més, el gos va decidir tornar amb la seva veritable família, sempre utilitzant el tren com a mitjà de transport.
Des d'aquell dia, els responsables de la companyia es van donar per vençuts i van acceptar la presència de Lampo a l'estació. El gos va continuar viatjant en tren sol, orientant-se perfectament per totes les estacions de la xarxa ferroviària i tornant sempre a casa amb els seus amos. Malauradament, Lampo va morir atropellat per un tren el 1961 amb 8 anys d'edat. A l'estació de Campiglia Marittima encara es conserva l'estàtua que es va aixecar en el seu honor.
• Balto, heroi a la neu
Molts coneixeu la història d'aquest heroi caní per la pel·lícula d'animació de 1995 que porta el seu nom. La cinta, dirigida per Simon Wells, explica la gesta real de Balto, un husky siberià que va jugar un paper molt important en l'epidèmia de diftèria que va assolar la ciutat de Nome, a Alaska, el 1925. En aquella època, els medicaments que podien curar aquesta malaltia, que afectava sobretot els nens, només es podien aconseguir en una ciutat a 1600 km de Nome. Com que les comunicacions estaven tallades, es va organitzar una expedició de trineus estirats per gossos per assolir una part del recorregut que no es podia fer en tren.
De tots els valents animals que van participar en aquest viatge, va destacar el gos Balto, que va liderar l'últim tram de l'expedició, i també el seu company Togo. Tots dos van recórrer distàncies enormes sota la neu, suportant temperatures de fins a 40 graus sota zero, per transportar els medicaments fins al poble i salvar la vida de moltíssims nens.
Convertits ja en herois, molts dels gossos de Nome van acabar els seus dies en un zoo tots junts, i actualment, una estàtua ubicada al Central Park de Nova York ret homenatge a Balto com a símbol d'aquells valents gossos. A la placa commemorativa es poden llegir tres adjectius que sens dubte defineixen el seu esperit: Resistència, Fidelitat, Intel·ligència.
• Hachiko, lleial fins al final
La història de Hachiko és tan famosa que ja forma part de la cultura popular japonesa. Aquest gosset de raça Akita és recordat pel seu exemple de fidelitat i amor incondicional al seu amo. Aquest, el professor japonès Hidesaburo Ueno, el va adoptar a la seva família després de pensar-s'hi molt, ja que acabava de perdre un altre gosset i encara es trobava molt trist. No obstant això, i gràcies a la insistència de la seva filla, va decidir obrir el seu cor a l'amor d'un nou company pelut i aviat es van fer inseparables. Hachiko estava tan unit a Ueno que, cada dia, l'esperava a l'estació de tren de Shibuya quan tornava de treballar. Quan el professor va morir inesperadament per un vessament cerebral, la seva mascota va continuar esperant-lo cada dia a l'estació durant ni més ni menys que 10 anys.
Aquest comportament lleial no va passar desapercebut pels passatgers que anaven i venien cada dia. L'emotiva història va anar passant de generació en generació i arriba fins als nostres dies, en els quals Hachiko ha protagonitzat diverses pel·lícules i és tot un icone cultural. El fidel gosset va morir el 1935 de malaltia mentre seguia esperant a l'estació. Per commemorar la seva increïble lleialtat al professor, es va construir una estàtua a l'estació de Shibuya i un monòlit al costat de la tomba d'Ueno.
• Laika, la primera gossa astronauta
El 1957, en plena cursa espacial per arribar a la Lluna, la gosseta Laika es va convertir en la primera gossa astronauta de la Història. Mescla de husky siberià i samoyedo, Laika, que als primers anys de la seva vida vivia als carrers de Moscou, es va convertir en una heroïna espacial quan el 1957 va viatjar a bord del satèl·lit Sputnik 2.
Hi ha molta polèmica sobre el fet que entre els anys 50 i 60 s'utilitzessin diversos gossos per experimentar sobre els efectes dels viatges espacials. De fet, i per desgràcia, Laika va morir en el seu primer viatge espacial a causa del sobreescalfament del seu cos per una fallada en el sistema tèrmic, un error que era molt probable que succeís. I és que la pressió per aconseguir avenços abans que el seu competidor EUA va fer que no es revisissin correctament els mecanismes que van acabar per fallar.
Malgrat tot, Laika va passar a la història per ser la primera gossa cosmonauta i donar suport als humans en els seus avenços i progressos per investigar a l'espai.
• Stubby, el gos sergent
La valentia i l'arrojo d'aquest gos el van convertir en sergent durant la 1a Guerra Mundial. Quan aquest gosset rodamón va ser rescatat a Yale per un soldat, que li va posar de nom Stubby (en anglès significa "atapeït"), no s'imaginava que acabaria vivint tantes aventures al seu costat. I és que quan el seu amo va haver d'anar a la guerra va decidir endur-se'l amb ell. El valent Stubby va participar en nombrosos combats i batalles. Entre les seves funcions hi havia les de rescatar els ferits i alertar els soldats dels atacs amb gas mostassa, que detectava gràcies al privilegiat olfacte caní. Ell mateix va ser ferit més d'una vegada i fins i tot en una ocasió va arribar a descobrir un espia alemany.
No obstant això, la història de Stubby sí que va tenir un final "feliç", ja que l'animal va poder tornar a casa, on va morir el 1926 mentre dormia plàcidament. L'increïble gos va rebre moltes medalles pels seus valents actes i va ser nomenat sergent. A Kansas encara es pot contemplar una placa commemorativa que diu "un rodamón valent".
Per què el gos és el millor amic de l'home?
Per més i més casos que escoltem sobre gossos heroics que van ajudar, donar suport i acompanyar persones incondicionalment, no deixa de sorprendre'ns la profunda lleialtat d'aquests animals. El cert és que la ciència ha demostrat que els gossos tenen un món interior molt ric i una alta intel·ligència. La seva complexitat cognitiva fa que siguin capaços d'entendre'ns i ajudar-nos.
En aquest sentit, els Australian Cobberdog destaquen per la seva gran labor com a gossos de teràpia, ja que pel seu caràcter tranquil i la seva adaptabilitat i sociabilitat són perfectes per acompanyar i ajudar tot tipus de persones. A més, són grans gossos de família, ja que s'entenen fenomenalment amb els nens, amb les visites i amb altres animals.
Avui dia sabem que la col·laboració i l'amistat entre gossos i humans podria remuntar-se al Paleolític, uns 35.000 anys enrere. Són tantes les aventures que hem viscut junts al llarg de la Història! El vincle que comparteixen aquestes mascotes amb les persones és molt especial i intens i, sens dubte, continuarà generant històries tan emocionants com les que hem conegut avui.