HISTÒRIA DE L'AUSTRALIAN COBBERDOG
Un Australian Cobberdog és un Labradoodle de raça pura
Wally Conron va ser el creador de la raça Labradoodle i la seva tasca va ser continuada per Ruthland Manor i Tegan Park Labradoodle Breeding & Research Centres, que han aconseguit fer del Labradoodle una raça pura amb l'Australian Cobberdog
UNA TROBADA AMB WALLY CONRON, EL CREADOR DEL LABRADOODLE
Quan vam començar el nostre estudi a Austràlia sobre l'Australian Cobberdog, la persona que teníem més interès a conèixer era Wally Conron, el creador del Labradoodle (l'encreuament de Labrador i Caniche que es desenvolupar fins a convertir-se en la raça Australian Cobberdog). S'ha escrit molt sobre ell i volíem saber de primera mà què opinava d'aquesta raça. Per a nosaltres, era molt important conèixer bé la seva història i la seva experiència amb la raça ja que sens dubte és una de les persones que millor coneix el Labradoodle. A pesar que Wally Conron és conegut com el pare de la raça, la seva tasca principal ha estat sempre la d'educador de gossos de teràpia i assistència.
El primer
Labradoodle
Wally Conron treballava en una associació per a cecs amb un programa de cria i entrenament per formar gossos pigall i un dia va rebre un encàrrec especial. Es tractava d’una dona cega hawaiana el marit de la qual tenia al·lèrgia als gossos. Durant 3 anys va estar treballant amb caniches ja que el seu pèl és hipoal·lergogen; tanmateix, cap Caniche mostrava les aptituds necessàries per convertir-se en gos pigall. Així que va prendre una decisió sense precedents: encreuar una de les seves Labradoras amb un Caniche per crear el primer gos d'assistència hipoal·lergogen, el Labradoodle.
El desenvolupament del Labradoodle
Wally Conron va anar tenint les seves cadellades de Labradoodle i en va seleccionar gossos estupends d'assistència. Tanmateix, des que va començar aquest programa de cria, Wally Conron va ser amenaçat, demandat i fins i tot pegat per criadors de raça pura que l’acusaven d'estar pervertint el seu treball. Sens dubte una reacció de por per part dels criadors davant l'atenció internacional que havia aconseguit el Labradoodle. Va ser per això que finalment Wally Conron es va donar per vençut i es va retirar; es va quedar a una generació de poder arribar a registrar la raça en el Kennel Club.
L'opinió de Wally Conron
sobre el Labradoodle
Segons les seves paraules, els Labradoodles que va criar eren brillants, mai va tenir problemes de temperament amb cap d'ells, eren molt intel·ligents i fàcils d’entrenar. I això era així perquè posava molta atenció seleccionant molt acuradament els pares dels seus cadells. El problema amb els Labradoodle va ser el seu èxit.
El Labradoodle es va fer molt popular i les granges de cria el van començar a criar sense cap tipus de criteri. Simplement posaven dos gossos junts sense estudiar-ne els possibles problemes hereditaris de salut o comportament ni fer les proves que fossin hipoal·lergògens. Va ser així com a poc a poc es va desvirtuar el concepte "Labradoodle" i se’n va crear una percepció com a gossos massa nerviosos que trigaven molt a aprendre les ordres i no servien com a gossos d'assistència. Sent testimoni d'això, de vegades es penedeix d'haver iniciat aquesta febre, ja que també va donar motiu al fet que es comencessin a fer encreuaments d'altres races que no tenien cap sentit. Per a ell, l'encreuament entre un Labrador i un Caniche tenia sentit en la mesura que aconseguia bons gossos de teràpia i assistència hipoal·lergògens. En el moment en el qual això es descurava, el Labradoodle no tenia raó de ser. Per sort, després que Wally Conron es retirés, hi va haver altres criadors com Mellodie Woolley que van decidir seguir aquest criteri i van aconseguir grans resultats fent de l'Australian Cobberdog la raça que el Labradoodle hauria d’haver sigut.
La popularització del Labradoodle
Ràpidament el Labradoodle es va fer molt popular. Tanmateix, l'alta demanda que hi havia d'aquests gossos va tenir una conseqüència greu: van ser molts els criadors que es van apuntar a la febre del Labradoodle i el van començar a criar donant prioritat als diners. Criadors amb pocs escrúpols i pocs coneixements de genètica van començar a fer encreuaments amb la intenció de tenir un gran volum de cadells per poder vendre sota el nom de Labradoodle sense buscar que els cadells complissin els estàndards de la raça (pèl hipoal·lergogen, temperament equilibrat, constitució adequada…) i que els pares no mostressin problemes hereditaris.
La crisi del Labradoodle
Entre els primers criadors que van posar molta atenció a desenvolupar el Labradoodle hi havia Mellodie Woolley. Juntament amb la seva mare, Beverley Manners, es van encarregar de desenvolupar-lo més enllà del simple encreuament de Labrador i Caniche i consolidar-lo. Tanmateix, ser testimonis de la sobreexplotació del terme Labradoodle i veure com anava perdent el seu sentit original, els va fer replantejar la concepció de raça. Van decidir treure’s totes les connotacions negatives que havia adquirit el Labradoodle i van crear un nou programa de cria amb altres criteris i un altre nom de raça (Australian Cobberdog) per deslligar-se dels criadors sense escrúpols.
El renéixer del Labradoodle
Beverley i Mellodie, les criadores de Ruthland Manor i Tegan Park Labradoodle Breeding & Research Centres, van decidir reprendre l'essència perduda de l'autèntic Labradoodle. Van reiniciar el seu programa de cria amb una diversitat genètica diferent sota els criteris per als quals es va crear originalment el Labradoodle: gossos hipoal·lergògens que no muden el pèl, amb una gran intel·ligència i intuïció, dolços i de naturalesa bondadosa, molt fàcils d'entrenar, i amb gran potencial per convertir-se en gossos de teràpia i assistència. Així va néixer l'Australian Cobberdog, un nom per referir-se al Labradoodle de raça pura que compleix els objectius originals de la raça.
UN LABRADOODLE ÉS UN AUSTRALIAN COBBERDOG?
No, un Labradoodle és un encreuament entre Caniche i Labrador o un encreuament multigeneracional (els anomenats Australian Labradoodle). Un Australian Cobberdog té pedigrí reconegut per l'associació australiana MDBA, a més d'una seqüència pròpia i estable d'ADN. Això últim és especialment important ja que tenir una seqüència estable d'ADN vol dir que manté les seves característiques de generació en generació, cosa que ajuda a predir-ne les qualitats. En el cas del Labradoodle no és possible aquesta predicció ja que en ser un encreuament sempre hi haurà la incertesa de com seran els cadells. Si estàs pensant a tenir un Labradoodle a casa, és probable que en realitat el que estiguis buscant és un Australian Cobberdog. Al cap i a la fi, l'Australian Cobberdog és just el que el Labradoodle hauria d'haver arribat a ser si no hagués caigut en crisi, encara que l'essència a la qual es refereixen les dues denominacions és la mateixa: un gos hipoal·lergogen amb gran potencial per realitzar el treball de teràpia i assistència.
La diferència principal és que un Australian Cobberdog té garantia de qualitat (és el que esperes que sigui) i un Labradoodle mai t'ho podrà garantir.