Temps de lectura aproximat: 8 minuts
Cockapoo, Goldendoodle, Bernedoodle, Cavapoo... Els anomenats «doodles» estan de moda i és fàcil confondre’ls entre ells i amb l’Australian Cobberdog, perquè tots comparteixen un avantpassat: el Caniche. Tanmateix, no és el mateix un encreuament entre dues races que una raça amb estàndard propi. En aquest article t’expliquem què és exactament un doodle, com és el Cockapoo a fons, què caracteritza els altres encreuaments més populars i en què es diferencien de l’Australian Cobberdog, perquè triïs amb informació i sense sorpreses.
Kovu & Zira de DOGKING
• Primera generació i multigeneracionals
• Per què gairebé tots porten Caniche
• Origen: Cocker Spaniel i Caniche
• Mida i aspecte: depèn dels pares
• Cavapoo
4. On encaixa l’Australian Cobberdog
• Un estàndard en lloc d’una recepta
5. Preguntes freqüents sobre el Cockapoo i altres doodles
• El Cockapoo és hipoal·lergènic?
• L’Australian Cobberdog és un doodle?
• Quin doodle deixa anar menys pèl?
• Necessiten molta cura del pèl?
• Quin trio si a casa hi ha al·lèrgia?
«Doodle» és la manera col·loquial d’anomenar els gossos que resulten d’encreuar un Caniche (poodle en anglès) amb una altra raça, i el seu nom sol combinar les dues races d’origen. Abans de comparar-los, convé aclarir tres idees.
Quan sentis parlar de doodles, és probable que et trobis sigles com F1, F1b o F2. Tot i que no tots els criadors les fan servir exactament igual, en general signifiquen el següent:
Cada combinació pot donar cadells molt diferents, fins i tot en la mateixa ventrada, així que la generació és el primer que has de preguntar.
El Caniche es tria pel seu pèl arrissat, que en deixa anar molt poc, i per la seva intel·ligència. La idea és sumar aquestes qualitats a les d’una altra raça: l’alegria del Cocker, la docilitat del Golden o la calma del Bover de Berna. Però la genètica no funciona com una recepta: un cadell pot heretar el pèl del Caniche, el de l’altra raça o una barreja, i el mateix passa amb la mida i el caràcter.
Un encreuament no és una raça. Per parlar de raça calen, entre altres coses, una seqüència d’ADN estable que es repeteixi de pares a fills, un estàndard únic que segueixin tots els criadors, un registre de reproductors i diverses generacions criades sota aquest mateix estàndard. És el que permet preveure com serà un cadell d’adult. Els doodles no els compleixen: tot i que hi hagi clubs i associacions, cada criador treballa amb els seus propis criteris.
El Cockapoo és un dels doodles més populars d’Europa, sobretot al Regne Unit, i també un dels més antics. Agrada per la seva mida manejable, la seva cara simpàtica i la seva fama de carinyós, però, com qualsevol encreuament, té els seus matisos.
El Cockapoo neix d’encreuar un Cocker Spaniel, anglès o americà, amb un Caniche, normalment de mida miniatura o toy. El Cocker és un spaniel de caça actiu, amb bon olfacte i molt lligat a la seva família; el Caniche hi aporta intel·ligència i el seu pèl arrissat. El Cockapoo fa dècades que es cria, però continua sense ser una raça: hi ha criadors que només fan primeres generacions i d’altres que crien Cockapoo amb Cockapoo, cadascun amb el seu criteri.

Cockapoo

Australian Cobberdog DOGKING
Lia de DOGKING
No hi ha una mida de Cockapoo: depèn sobretot de la varietat de Caniche utilitzada i del tipus de Cocker. Hi pot haver Cockapoos petits i d’altres que s’acosten a un gos mitjà. L’aspecte també canvia molt: hi ha exemplars amb les orelles llargues i l’expressió del Cocker, i d’altres que recorden més un Caniche. Els colors són molt variats, perquè totes dues races en aporten.

Cockapoo

Australian Cobberdog DOGKING
Bilbo de DOGKING
És la pregunta més habitual i la resposta honesta és: depèn. El pèl del Cockapoo pot ser llis, ondulat o arrissat. Els exemplars de pèl més arrissat, semblant al del Caniche, solen deixar-ne anar poc; els de pèl més llis, semblant al del Cocker, poden mudar més. Per això, un Cockapoo no és hipoal·lergènic per definició, i si a casa teva hi ha al·lèrgia als gossos no convé donar-ho per fet. A més, el seu pèl necessita un raspallat freqüent per evitar nusos, sobretot a les orelles.
En general, el Cockapoo és un gos alegre, sociable i juganer, que gaudeix de la companyia de la seva família. Del Cocker sol heretar l’energia i les ganes d’ensumar, així que necessita passejades, joc i estimulació mental cada dia. Tot i així, com que és un encreuament, el caràcter de cada exemplar depèn molt dels seus pares, i dos Cockapoos poden ser força diferents. Si vols saber quanta activitat necessita un gos segons el seu tipus, t’ho expliquem a quant d’exercici necessita fer el teu gos.
Si estàs pensant en un Cockapoo, aquestes preguntes t’ajudaran a saber què pots esperar:
Un bon criador, sigui de la raça que sigui, et respondrà amb transparència.
Hi ha altres encreuaments amb Caniche que veuràs sovint. Tots comparteixen la mateixa limitació: les seves característiques depenen de la combinació concreta de pares.
És l’encreuament entre Golden Retriever i Caniche. Es busca pel caràcter amable i familiar del Golden. Amb un Caniche gran, el resultat és un gos mitjà o gran, amb molta energia de jove. El seu pèl va d’ondulat a arrissat i la muda varia segons l’exemplar.
Combina el Bover de Berna amb el Caniche. Crida l’atenció pel seu aspecte, sovint tricolor com el del Bover, i pel seu caràcter tranquil. Amb un Caniche gran pot ser un gos de mida gran. Com en els altres doodles, el tipus de pèl no està garantit.
És l’encreuament entre Cavalier King Charles Spaniel i Caniche, normalment toy o miniatura. És un gos petit i molt de companyia, que gaudeix estant a prop de les seves persones. Pot tenir el pèl més llis, com el Cavalier, o més arrissat, com el Caniche.
El Labradoodle és el doodle original: el va crear Wally Conron a Austràlia encreuant un Labrador amb un Caniche per aconseguir un gos pigall per a una dona cega el marit de la qual era al·lèrgic als gossos. El seu èxit va fer que es criés sense criteri i perdés el seu objectiu, i d’aquí va néixer l’Australian Cobberdog. Totes les diferències entre tots dos te les expliquem a la nostra pàgina diferències entre Labradoodle i Australian Cobberdog.
L’Australian Cobberdog sol aparèixer a les llistes de doodles, però no és un encreuament: és una raça pura amb la seva pròpia seqüència d’ADN, reconeguda per la MDBA des del gener de 2012. Comparteix origen amb el Labradoodle, però es cria sota un únic estàndard de raça.
Kobe de DOGKING
La diferència clau és en el mètode. En els doodles, cada criador decideix què barreja i en quina generació. De l’Australian Cobberdog només n’hi ha un tipus, amb un estàndard únic per a tots els criadors del món, i la MDBA registra els gossos reproductors, emet els pedigrees i controla les infusions d’altres races. A més, l’objectiu de la raça no és estètic: és aconseguir un gos hipoal·lergènic, amb un temperament equilibrat i un gran potencial per a la teràpia i l’assistència.
Obi de DOGKING
A la pràctica, això es tradueix en previsibilitat: el que veus en els pares és el que pots esperar dels cadells. A DOGKING, tots els pares dels nostres cadells estan certificats mèdicament com a gossos hipoal·lergènics. I si tens al·lèrgia, pots venir a conèixer-los o demanar-nos la samarreta Allergy Test T-shirt per comprovar la teva reacció des de casa. T’ho expliquem a la nostra pàgina sobre el gos hipoal·lergènic, i també et pot interessar l’article per què els Australian Cobberdogs són hipoal·lergènics.
No es pot garantir: depèn del pèl que heretin els cadells, i cap gos és hipoal·lergènic per a totes les persones. El que provoca la reacció no és el pèl en si, sinó una proteïna present a la saliva i a la descamació de la pell, que el pèl escampa per casa quan cau. Per això influeix tant que el gos mudi o no.
Bruno de DOGKING
Està emparentat amb el Labradoodle, però no és un encreuament. És una raça pura amb estàndard únic, ADN propi i pedigree emès per la MDBA, així que els seus trets es mantenen d’una generació a l’altra.
Waffles de DOGKING
No hi ha una resposta fixa per tipus de doodle: en tots depèn de la generació i de cada exemplar, tot i que els de pèl més arrissat solen deixar-ne anar menys. En canvi, l’Australian Cobberdog té un mantell d’una sola capa que no muda, com a tret propi de la raça.
Cooper de DOGKING
Depèn del pèl. El pèl arrissat, com el de molts Cockapoo, s’embolica amb facilitat i costa més de raspallar. Els Australian Cobberdog tenen el pèl llis o ondulat, fàcil de raspallar. Et donem idees a com acostumar un gos al raspallat, i a la nostra pàgina de cures i manteniment t’expliquem com cuidar el pèl del Cobberdog.
Si l’al·lèrgia és decisiva, busca previsibilitat: un gos el mantell del qual no mudi i els pares del qual estiguin comprovats. Abans de decidir, passa temps amb gossos adults del mateix tipus i, si pots, amb els pares del cadell. I si t’interessa l’Australian Cobberdog, dona un cop d’ull als nostres cadells disponibles o contacta amb nosaltres per resoldre els teus dubtes.
Onyx de DOGKING
Trufa de DOGKING
Eki de DOGKING
Lenny de DOGKING