L'eutanàsia en gossos: quan és la millor opció i com afrontar-la
Tot el que necessites saber per prendre aquesta difícil decisió
QUÈ ÉS L'EUTANÀSIA PER A GOSSOS?
Temps de lectura aproximat: 8 minuts
Quan un gos forma part de la nostra família ho fa també del nostre cor. Per això, resulta molt angoixant pensar que arribarà un dia en què no sigui al nostre costat. Encara que tots desitjaríem que els nostres peluts visquessin molts més anys, la mort és quelcom tan natural com la vida i, de vegades, davant d'una edat molt avançada que minva les capacitats del gos, o a causa de malalties greus sense un pronòstic de millora i que causen patiment a l'animal, sorgeix la idea de l'eutanàsia com una opció humanitària i compassiva.
L'eutanàsia és un procediment veterinari totalment controlat per "adormir" el gos sense que aquest experimenti cap tipus de dolor. De fet, sempre s'anestesia l'animal profundament en primer lloc, de manera que roman inconscient i no sent cap molèstia. Prendre la decisió de practicar l'eutanàsia al nostre gos és tremendament difícil i dolorós, ja que fa recaure en nosaltres la responsabilitat de finalitzar amb la vida del nostre millor amic. No obstant això, pensar de manera altruista i centrant-nos en evitar-li el patiment i deteriorament quan el seu estat de salut no millorarà, pot ajudar-nos a prendre aquesta determinació. En aquest article t'expliquem tot el que necessites saber sobre l'eutanàsia per ajudar-te i acompanyar-te en aquest dilema tan complicat de gestionar.
Índex del contingut
1. Quan saber que ha arribat el moment?
2. Com s'aplica l'eutanàsia a un gos?
3. Quan no és tolerable l'eutanàsia?
4. Després de l'eutanàsia: com afrontar la pèrdua
Quan saber que ha arribat el moment?
Tant de bo no haguéssim de dir adeu mai als nostres animals de companyia, però la mort del nostre gos és inevitable i, de vegades, la natura s'imposa amb malalties que causen un deteriorament greu a l'animal. Així mateix, una edat molt avançada pot disminuir dràsticament la qualitat de vida de la nostra mascota. En aquests moments, el veterinari valorarà les possibilitats d'un tractament efectiu, el pronòstic i les probabilitats de recuperació i el nivell de patiment de l'animal i, si ho considera adequat sota el seu criteri professional, ens plantejarà la possibilitat de l'eutanàsia, sempre que no existeixi cap altra opció.
Nosaltres, com a tutors de l'animal, haurem d'abordar aquest assumpte tan delicat i dolorós amb el veterinari, preguntant-li tots els dubtes que tinguem sobre l'estat de salut del nostre gos, com serà la seva qualitat de vida si rebutgem l'eutanàsia i en què consistirà aquest procés. Prendre aquesta decisió és realment difícil, sobretot perquè hi entren en joc sentiments molt intensos i un debat moral complicat. No obstant això, amb l'objectiu d'ajudar-te en aquest camí, et proposem algunes preguntes que pots fer-te (i, per descomptat, valorar conjuntament amb el veterinari):
- El meu gos pot caminar sol, és a dir, té autonomia?
- Té gana o ganes de menjar i beure?
- Passa temps despert o dorm tot el dia?
- Pot controlar els seus esfínters?
- Mostra signes de dolor o patiment?
- El seu ànim és bo o es mostra abatut?
Com s'aplica l'eutanàsia a un gos?
En moltes ocasions, tenir més informació sobre un assumpte ens ajuda a comprendre'l i a estar més tranquils en donar-nos una major sensació de control. Si necessites tenir més dades sobre com serà el procés d'eutanàsia, no dubtis a preguntar al veterinari tots els dubtes que tinguis al respecte. Com ja hem explicat abans, l'eutanàsia és una tècnica veterinària que consisteix a induir la mort de l'animal de manera totalment indolora. En primer lloc, es col·loca una via a la pota del gos per administrar la sedació, igual que si es tractés d'una operació. Si hi ha problemes per col·locar-la, hi ha altres mètodes per fer-ho. En aquest punt, es practica una anestèsia profunda i s'assegura que l'animal estigui completament inconscient. L'últim pas serà el d'administrar per via intravenosa el fàrmac que "adormiria" el gos. Aquest procés sol durar uns 30 minuts en total.
Quan no és tolerable l'eutanàsia?
El procediment de l'eutanàsia només l'ha de valorar i suggerir un veterinari davant d'una única circumstància: el gos, ja sigui per la seva edat avançada o per una malaltia, està patint, experimenta dolor i/o la seva qualitat de vida és molt limitada (si no es val per si mateix i passa tot el dia dormint, per exemple). Però, el més important i que justifica aquesta decisió, és que no es troben altres opcions: no existeix un tractament ni expectatives de recuperació o millora.
No obstant això, l'eutanàsia no és acceptable en cap d'aquests casos. Quan s'"adorm" un animal per algun d'aquests motius, parlem de sacrifici, no d'eutanàsia, ja que en l'eutanàsia els motius sempre són altruistes (pensant en el benestar del gos) i humanitaris.
- Si existeix una sobrepoblació en una zona.
- Si el gos té comportaments agressius.
- En gossos als refugis, que no hi hagi places suficients perquè no es produeixen prou adopcions.
Després de l'eutanàsia: com afrontar la pèrdua
Acomiadar-te del teu pelut, especialment si l'avenç de la malaltia o del seu deteriorament ha estat ràpid, pot ser molt complicat. No obstant això, encara que tinguem temps per preparar-nos mentalment, mai no s'està llest per dir adeu a un amic tan especial. Després de l'eutanàsia, és natural que sentis tristesa i enyorança per la mort de la teva mascota, però també sentiments de culpa o dubtes per si has pres la millor decisió. Aquesta fase és normal i forma part del dol. Perdre una mascota pot ser tan dolorós i intens com perdre un familiar o amic, així que tingues paciència amb tu mateix i no et resisteixis a sentir la pena i el desconsol naturals en aquesta situació. Quant a com recordar el teu pelut amic, és quelcom molt personal. Alguns propietaris prefereixen conservar les seves cendres, mentre que a d'altres els va millor tenir una foto a casa, guardar algun dels seus joguets o fins i tot fer-se un tatuatge.
Amb el temps, tota aquella pena que sents es transformarà en nostàlgia, però també en felicitat per haver compartit tants moments inoblidables amb el teu gos i haver-lo acompanyat al llarg de tota la seva vida. En veure la situació amb perspectiva, comprendràs que vas fer el millor per a ell, ja que allargar el patiment quan no hi havia possibilitat de millora, no hauria servit de res. Més endavant, potser, fins i tot obriràs el teu cor a l'amor d'un nou pelut. Perquè encara que resulta devastador quan se'n van, les mascotes ens aporten tanta felicitat, que sempre val la pena tenir-les a les nostres vides.