Temps de lectura aproximada: 6 minuts
Tothom qui té la sort de compartir la seva vida amb un gos desitjaria que aquests adorables animals visquessin eternament. Lamentablement, algun dia hauràs de dir adeu a la teva mascota, i per això convé que estiguis preparat i, sobretot, que li ofereixis totes les cures necessàries per enrederir aquest inevitable moment. Els gossos poden viure de 8 a 20 anys, tot i que hi ha hagut casos d'animals que han superat aquesta edat, com el gos més longeu del món que va arribar a complir 30 anys. Increïble! Però, igualment, l'esperança de vida d'un gos depèn de diferents factors, per la qual cosa és molt difícil preveure quant temps estarà al nostre costat el nostre amic pelut.
1- Factors de l'esperança de vida dels gossos
Per parlar de la longevitat que poden aconseguir els gossos hem d'entendre que existeixen molts condicionants que s'entrellacen i afecten el seu envelliment. Tot i que és habitual que intentem traçar paral·lelismes entre el creixement dels gossos i el dels humans, cal destacar que no té sentit comparar el desenvolupament de dues espècies totalment diferents. Ni un any humà equival a 7 anys de gos ni realment existeix una equivalència regular ja que, per exemple, només en el seu primer any de vida, un cadell es desenvolupa de manera similar al que en el cas dels humans es demora uns 15 anys (fins a aconseguir l'adolescència). Un cop entès això, anem a veure quant pot viure un gos en funció de les seves característiques i circumstàncies. Aquests són els factors que afecten la seva esperança de vida:
Dins dels gossos de raça existeixen diferències en quant a la longevitat. Per exemple, els chihuahues poden aconseguir fins a 20 anys, mentre que els teckel o gossos "salsitxa" viuen fins als 17 en molts casos. Els pomeranies, schnauzers miniatura, beagles, jack russell terriers o border collies són també races la longevitat de les quals supera la mitjana. Per contra, entre els gossos amb una menor esperança de vida es troben les denominades races braquicèfales, com els bulldogs francesos o els carlins. Aquests animals acostumen allargar les seves vides fins als 7 o 8 anys només, ja que presenten més problemes respiratoris i de columna vertebral a causa de la seva fisonomia.
Si t'ha cridat l'atenció que la majoria dels gossos que hem mencionat com més longeus són de grandària mitjana o petita, no, no es tracta d'una casualitat. La ciència ha demostrat que els gossos de menor envergadura poden viure fins a 20 anys, davant dels 15 dels gossos mitjans. No obstant això, i parlant sempre en termes d'estadística, els gossos grans viurien entre 8 o 10 anys d'edat. Segons un estudi de la Facultat de Ciències de la Universitat de Melbourne, els gossos de major grandària viuen menys perquè envelleixen més ràpidament. Aquesta deterioració més precoç es deu al fet que el seu creixement és molt més ràpid, la qual cosa pot ocasionar un desenvolupament anormal de teixits, com els tumors o el càncer.
Igual que passa en els humans, l'esperança de vida és lleugerament superior en les gosses femelles que en els gossos mascles, fet que també succeeix en altres mamífers. Així ho demostra un estudi del Royal Veterinary College del Regne Unit, que fixa una edat mitjana de vida d'11.1 anys per als gossos de gènere masculí, mentre que les femelles els superen en 4 mesos. Encara que no és una diferència molt notable, resulta interessant tenir-ho en compte.
Un altre factor important que determina la longevitat d'un gos és la seva herència genètica. Els gossos amb pares que van aconseguir una edat avançada tenen més possibilitats de viure més anys, tot i que això, com ja sabem, depèn de molts altres aspectes. A més, cal tenir en compte que algunes malalties que redueixen l'esperança de vida d'aquests animals són hereditàries, per la qual cosa la bona o mala salut dels seus progenitors és també un factor que influeix en l'envelliment i la vida d'un gos. Algunes malalties hereditàries en els gossos són la displàsia de maluc, les cardiopaties o la criptorquídia.
Una bona alimentació és clau perquè un gos gaudeixi d'una bona qualitat de vida, però també perquè aquesta sigui llarga. Els gossos són animals omnívors, però necessiten basar la seva dieta en proteïnes animals en la seva major part, combinades amb fruites i verdures. A més, l'alimentació ha de ser específica segons la grandària i el pes de l'animal, i també s'han de tenir en compte possibles intoleràncies o patologies. Una alimentació insuficient o nutricionalment pobra pot implicar nombrosos problemes de salut per a la nostra mascota, alguns amb efectes permanents i molt seriosos que podrien escurçar la seva vida. Els gossos amb una alimentació sana i nutritiva viuen més i millor, així que no oblidis consultar amb el teu veterinari per a establir la dieta més adequada per a la teva mascota.
L'estil de vida d'un gos determina molt la seva capacitat de viure més anys. La vida ideal per a un gos és aquella en la qual totes les seves necessitats físiques i psicològiques estan cobertes. Això passa per una bona alimentació, exercici suficient i estimulant (no sols físic, també reptes mentals), un entorn amorós i de confiança, ensinistrament, socialització, contacte amb altres gossos i persones, llibertat… Hi ha molts factors que converteixen la vida d'un gos en una vida plena i feliç, i molts d'ells depenen de nosaltres.
El millor que pots fer per la teva mascota si vols gaudir-la durant molts anys i evitar que desenvolupi problemes de salut és cuidar-la molt. Procura estar atent als seus símptomes, al seu aspecte i a la seva conducta per a detectar a temps qualsevol problema. Porta al dia el seu calendari de vacunació i de desparasitacions i acudeix al veterinari regularment per a revisions generals. Juga amb el teu gos almenys una estona al dia per a enfortir aquest vincle tan especial que us uneix. L'ensinistrament també és molt important, ja que permet que el gos estigui més tranquil i equilibrat, evitant els trastorns obsessius i l'ansietat, dues patologies que poden disminuir l'esperança de vida del teu gos. A més, és imprescindible que el passegis diverses vegades al dia (una d'elles, que sigui un passeig llarg i relaxat on pugui explorar i ensumar tot el que l'envolta).
Sempre que cuidem adequadament del nostre gos i evitem exposar-lo a situacions de risc, el més habitual és que arribi a la seva etapa d'ancià. Quan això passi, assegura't d'informar-te molt bé sobre les necessitats específiques d'aquest període de la seva vida. És possible que detectis certs canvis en la seva activitat física, en el seu comportament, fins i tot en el seu aspecte. És natural, el teu amic es fa gran i de tu depèn que visqui la seva vellesa de la manera més còmoda possible. Consulta amb el teu veterinari davant qualsevol d'aquests canvis perquè t'indiqui com adaptar-te a ells i realitza revisions mèdiques més freqüents per a assegurar-te de què gaudeix sempre de la millor salut possible perquè continuï complint anys ple de felicitat i confort.