Què és la síndrome de privació sensorial en gossos?
Aquest trastorn greu de la conducta s'origina a la infància
LA SINDROME DE PRIVACIO SENSORIAL CANINA
Temps de lectura aproximat: 6 minuts
Tots els gossos tenen un temperament diferent que els fa unics i irrepetibles. Mentre que alguns peluts son mes extrovertits i aventurers, altres es mostren mes timids i porugos.
Pero, que passa quan aquesta por resulta extremadament intensa i frequent? Encara que les fobies en gossos poden tenir origens diversos, com les experiencies traumatiques, si la teva mascota sent por gairebe a totes les situacions del dia a dia, persones, objectes i sorolls, podria tractar-se de la sindrome de privacio sensorial.
Aquest trastorn del comportament en gossos es caracteritza per una por generalitzada a qualsevol element quotidian: persones desconegudes, cotxes, bicis, pluja, sons, altres mascotes...
Aquesta sindrome es desencadena en cadells que passen les primeres setmanes de vida en un ambient aillat i de baixa estimulacio, impedint que s'adaptin a l'entorn correctament.
Les consequencies d'aquesta hipoestimulacio i exposicio nulla al medi durant l'etapa de cadell del gos son molt greus a mitja i llarg termini.
Index del contingut
1. L'etapa de socialitzacio del cadell
2. Els efectes de la hipoestimulacio en el cervell del cadell
3. Simptomes de la sindrome de privacio sensorial en gossos
4. Que fer si el meu gos pateix la sindrome de privacio sensorial?
5. La sindrome de privacio sensorial en gossos te cura?
6. Com estimular un cadell a casa?
L'etapa de socialitzacio del cadell
L'etapa de socialitzacio dels gossos va de les 3 setmanes als 4 mesos de vida aproximadament. Aquesta etapa es critica per al seu aprenentatge. Com mes vivencies i estimuls es produeixen en aquesta fase, mes proteines es generaran en el cervell.
Aquestes proteines son les encarregades de formar connexions neuronals i forjar l'aprenentatge. En les primeres setmanes de vida, els cadells obtenen aquesta socialitzacio de la convivencia amb la seva ventrada.
Dels seus germans i la mama aprendran certs comportaments socials, com per exemple la inhibicio de la mossegada (es a dir, no mossegar massa fort en el joc per no fer mal).
El problema, en moltes ocasions, radica, ja sigui en el deslletament prematur del cadell, ja sigui en la crianca exclusiva amb gossos, sense contacte amb humans.
El mes adequat es tenir un equilibri i deslletar el cadell no abans de les 6 setmanes. D'aquesta manera garantim una socialitzacio mixta adequada en la qual el cadell esta adaptat tant a la vida amb la seva ventrada com a les persones.
Els efectes de la hipoestimulacio en el cervell del cadell
Estimular adequadament un gos des de les primeres setmanes de vida no nomes es una questio d'acostumar-lo al seu entorn. La hipoestimulacio i l'aillament en la fase de socialitzacio provoca que les connexions interneuronals no es desenvolupin be.
Tot aixo succeeix en el periode de maxima expansio sinaptica del cervell, quan un gos sa desenvolupa el seu aprenentatge i les seves estrategies d'adaptacio.
En els cadells aillats, en canvi, es produeixen malformacions en les arees nervioses del cervell que gestionen la informacio sensorial, de manera que no es desenvolupen estrategies d'adaptacio a l'entorn de cap tipus.
Simptomes de la sindrome de privacio sensorial en gossos
El que distingeix principalment els quadres de por o fobia canina de la sindrome de privacio sensorial es que, en el segon trastorn, les respostes de por son constants i generalitzades.
Cada cas es diferent i poden presentar-se simptomes variats, pero els que exposem a continuacio son alguns dels que haurien de posar-te en alerta.
Si el teu gos te por tot el temps i a qualsevol cosa, i tens la certesa que ha passat la seva etapa de cadell en una gossera, gabia o aillat de qualsevol manera, consulta amb el teu veterinari o, idealment, amb un etolog.
L'etolog, com a expert en comportament animal, es qui millor podra ajudar el teu pelut. Aquests son els simptomes de la sindrome de privacio sensorial en gossos:
- Por generalitzada i excessiva a qualsevol element de l'entorn.
- Llenguatge corporal que expressa submissio o tensio, postura baixa.
- Ansietat constant.
- En els passeigs amaga entre les cames del amo.
- Insomni.
- Hipervigilancia: sempre en tensio, mai es relaxa.
- Episodes de bloqueig per por.
- Lladrucs constants.
- Incontinencia urinaria.
- Depressio, apatia.
- Relacio d'hiperapego amb el propietari.
- Reaccions d'agressivitat per por amb persones i altres mascotes.
- La por pot activar respostes neurovegetatives, provocant problemes digestius, urinaris o de la pell.
Que fer si el meu gos pateix la sindrome de privacio sensorial?
La millor manera d'ajudar el teu gos si sospites que pot patir la sindrome de privacio sensorial es consultar amb un etolog.
Aquest professional del comportament cani confirmara el diagnostic i iniciara una terapia conductual amb el teu pelut.
L'objectiu d'aquesta sera millorar la gestio emocional de tot allo que li fa por i, d'altra banda, oferir-te les eines que necessites per tractar el teu gos.
Un propietari mal informat pot empitjorar un quadre de privacio sensorial, per exemple, forcant l'animal a exposar-se de cop a les situacions que li fan por, renyant-lo o sobreprotegint-lo.
La sindrome de privacio sensorial en gossos te cura?
L'evolucio de la terapia per ajudar el teu gos a adaptar-se a l'entorn, desenvolupant estrategies d'afrontament als estimuls que li produeixen por, sera major o menor en funcio de la gravetat de la sindrome.
Segons el grau i temps d'aillament, els danys en el cervell del gos poden ser mes greus o mes lleus.
En els casos mes complexos, aquest tractament amb l'etolog sera llarg i exigira molta dedicacio per part de tots els membres de la familia.
En algunes ocasions pot ser necessari l'us de feromones relaxants o de medicacio, ja que amb graus molt elevats d'ansietat resulta molt dificil treballar l'aprenentatge.
El nivell de recuperacio del gos podria variar en funcio de la seva genetica i de molts factors dificils de preveure, pero es important saber que la sindrome de privacio sensorial es complicada de tractar en gossos adults.
L'objectiu es millorar la qualitat de vida de l'animal, encara que no sempre es podran eliminar totes les pors i, en alguns casos, el resultat no sera el d'un gos tan equilibrat i saludable com si mai hagues patit aquell aillament de cadell.
Com estimular un cadell a casa?
Per prevencio, no tenen totes les vacunes completades. Com que el seu sistema immunitari es mes feble, en estar encara en desenvolupament, exposar-se al medi sense aquesta vacunacio finalitzada es assumir un risc massa gran.
Tanmateix, aixo no significa que no puguis divertir, entretenir i estimular el teu cadell a casa. Dins de la llar, pots experimentar amb diferents joguines, tant classiques com interactives (el kong per a cadells resulta molt util).
Tambe pots reproduir sons diferents del carrer al teu mobil, com transit, ocells, gent parlant..., treure'l en brac per passejar iniciant per zones tranquilles, portar-lo en cotxe iniciant trajectes molt curts i agradables i premiant.
Igualment, es un bon moment per ensenyar-li el seu transporti i que s'hi acostumi poc a poc; tambe podeu comenar a practicar les primeres senyals d'adiestrament.
Promoure l'estimulacio del teu cadell des de l'inici de la vostra convivencia es la millor manera de garantir que gaudeixi d'una vida adulta equilibrada, feliç i, per descomptat, lliure de pors.