COM ES VA CREAR LA RAÇA LABRADOODLE?
Una trobada amb Wally Conron, el creador del Labradoodle
L'origen de la història de la raça Australian Cobberdog el trobem en Wally Conron, un educador caní de gossos pigall que necessitava trobar una raça hipoal·lergògena que pogués ser entrenada per a aquesta tasca.
UNA TROBADA AMB WALLY CONRON
Quan vam començar el nostre estudi a Austràlia sobre l'Australian Cobberdog, la persona que teníem més interès a conèixer era Wally Conron, el creador del Labradoodle. S'ha escrit molt sobre ell i volíem saber de primera mà què opinava d'aquesta raça. Per a nosaltres, era molt important conèixer bé la seva història i la seva experiència. A pesar que Wally Conron és conegut com el creador del Labradoodle, la seva tasca principal ha estat sempre la d'educador de gossos pigall. Ha treballat amb aquests gossos durant 25 anys, a més de fer treballs amb cavalls, gossos de teràpia a les presons i “remedial dog”, que és com ell anomena els gossos que realitzen visites als hospitals. Ell coneix bé la gran capacitat que tenen els animals per ajudar les persones, per això també ens podia explicar el valor que tenia la raça per dur a terme aquesta tasca.
El primer Labradoodle
Wally Conron ens explica que treballava en una associació per a cecs amb un programa de cria i entrenament per formar gossos pigall. La majoria d'aquests programes consistien primer en una selecció de cadells, un període de socialització i un entrenament posterior per passar seguidament a l'acoblament a l'usuari. Habitualment treballava amb Labrador i Golden Retriever, però va arribar un dia en el qual va rebre un encàrrec especial. Es tractava d’una dona cega hawaiana el marit de la qual tenia al·lèrgia als gossos.
El desenvolupament de la raça Labradoodle
Malgrat haver trobat un encreuament perfecte per dur a terme la seva taca com a gos pigall i no provocar al·lèrgia, Wally Conron es va trobar amb un problema que no esperava: encara que hi havia una llista d'espera de 6 mesos, la gent no volia un gos que no fos de raça pura. Els cadells creixien i no trobava llars de socialització que acollissin els cadells de Labradoodle. Ningú. Així que veient la necessitat de canviar la percepció d'aquests cadells en la població, va decidir trucar als mitjans de comunicació i anunciar-los que havia creat una nova raça concebuda per als treballs d'assistència i teràpia. La notícia es va fer viral, i en tan sols 24 hores ja tenia centenars de trucades de persones que volien tenir un d'aquells gossos meravellosos. “No volien un encreuament, volien un Labradoodle”, ens diu Wally amb cert enuig.
I així va ser com va començar tot. Tenia la combinació perfecta per crear bons gossos pigall i famílies que volien socialitzar-los, per la qual cosa va decidir desenvolupar el programa de cria del Labradoodle. Tanmateix, un altre problema encara més important estava per arribar. Per continuar criant el Labradoodle i poder establir-lo com a raça necessitava sementals de Caniche per anar fent les muntes, i quan va demanar assessorament al Kennel Club es va trobar amb un mur. Els criadors de raça pura s'oposaven frontalment al seu programa de cria del que aleshores encara era un gos mestís i li asseguraven que si agafava algun exemplar per fer muntes, el Kennel Club el trauria del registre i li impediria presentar-se a més exposicions i campionats. Per sort, Wally va trobar el suport en alguns criadors que li van oferir els seus sementals mentre no se n'assabentés el Kennel Club, i el criteri pel qual va escollir els sementals va ser el seu bon temperament i el reconeixement d'estar lliures de problemes hereditaris.
D'aquesta manera, va anar tenint les seves cadellades de Labradoodle i en va anar seleccionant gossos estupends que van aconseguir convertir-se en grans gossos d'assistència. Amb un to desenfadat, riu mentre ens explica que quan va arribar a encreuar Labradoodle amb Labradoodle el va anomenar Doubledoodle. I la generació següent la va anomenar Tripledoodle. Tanmateix, des que va començar amb aquest programa, Wally Conron ha estat amenaçat, demandat i fins i tot pegat per criadors de raça pura que l’acusaven d'estar pervertint el seu treball. Sens dubte una reacció de por per part dels criadors davant l'atenció internacional que havia aconseguit Wally Conron entorn del Labradoodle. Va ser per això que finalment es va donar per vençut, cansat de lluitar contínuament contra molts dels qui formaven part del món del gos a Austràlia i es va retirar sense arribar a registrar la raça en el Kennel Club. Tanmateix, la base ja s'havia establert i a pesar que Wally Conron no va acabar el seu programa de cria del Labradoodle, van ser molts els criadors que van seguir desenvolupant la raça fins avui.