Inici > Cures i manteniment > Com és la tallada de perruqueria
L’agençament de perruqueria de l'Australian Cobberdog
L'Australian Cobberdog és un gos dolç, amistós i molt sensible a l'estat emocional de les persones. Amb el seu agençament de perruqueria es busca aconseguir que l'aspecte del gos transmeti aquestes característiques temperamentals de forma visual, de manera que l'aparença i la manera de ser del gos han de ser coherents.
Per fer la tallada de la raça Australian Cobberdog, hem de tenir en compte que, segons l'estàndard de raça, no ha de ser un gos exagerat, sinó que ha de tenir un aspecte natural. Per potenciar aquest encant de la raça, l'aspecte que hem de buscar és el d'un peluix però no gaire polit, sempre tenint en compte que en la tallada prevaldrà la naturalitat del gos.
Un altre aspecte important és la mirada de l'Australian Cobberdog, que sempre ha d'estar visible perquè és molt expressiva i amistosa, i és amb la que el gos aconsegueix congeniar amb les persones. Aquest detall és molt important, ja que estem parlant d'una raça l'objectiu de la qual és aconseguir gossos de teràpia i assistència excel·lents, per la qual cosa crear una connexió entre gos i humà a través de la mirada és clau.
El vídeo que explica pas a pas com és l’agençament de perruqueria de l'Australian Cobberdog
L'ABANS I EL DESPRÉS DE L'AGENÇAMENT DE PERRUQUERIA
Australian Cobberdog de cara
Cara de l'Australian Cobberdog
Passos previs a la tallada de perruqueria de l'Australian Cobberdog
LA RASPALLADA
Abans de tallar per a l’agençament, és necessari fer una bona raspallada. La raspallada és la mateixa que duem a terme durant el manteniment de l'Australian Cobberdog. Farem la raspallada amb un raspall de pua ampla, així li traurem la brutícia i els possibles nusos que pugui tenir i evitarem trencar el pèl. Hem de passar el raspall per tot el mantell, aixecant el pèl i raspallant-lo capa a capa. Una raspallada correcta finalitza quan en acabar amb el raspall de pua ampla, s'empra la pinta metàl·lica per tot el cos per cerciorar-se que no hi té cap nus. Una vegada que hem obert el pèl atapeït i hem comprovat que el mantell està lliure de nusos, podem passar al bany.
EL BANY
L'Australian Cobberdog té un pèl molt impermeable, per això l’hi hem de mullar bé, capa a capa. Una vegada ben mullat, l’ensabonarem amb xampú hidratant (diluït en aigua perquè es distribueixi millor per tot el cos) i fregarem floc a floc suaument de manera lineal (des de l'arrel del floc fins a la punta) i evitarem moviments circulars que poden propiciar la creació de nusos. Quan hàgim aclarit bé el xampú amb aigua, li aplicarem el bàlsam hidratant i el deixarem actuar entre tres i cinc minuts per tornar a aclarir després. Una vegada que ens hem assegurat que l'aigua s'ha emportat qualsevol rastre de sabó, és el moment d'eixugar el gos amb expulsor. En l'assecat és important incidir bastant en les arrels per deixar les puntes humides per poder treballar millor després durant l’agençament de perruqueria. Per a això és recomanable emprar l’expulsor amb broquet.
L’agençament de perruqueria segons l'estàndard de la raça Australian Cobberdog
La tallada de l'Australian Cobberdog destaca per no tenir exageracions, per això es marcaran totes les angulacions de manera molt suau per buscar un efecte natural
Part posterior
A la part posterior, hi marcarem, de manera discreta, l'angle posterior. Agafarem l'isqui com a punt de referència, que serà la part posterior més llarga i des de l'ili anirem retallant el pèl sobrant. Quan arribem a l'isqui, incidim amb les tisores des de l'isqui cap a la sofraja per marcar l'angulació posterior.
Les potes posteriors
Observant des de darrere el gos, a la cara interna de les seves potes posteriors, hi dibuixarem una “V” invertida. D'aquesta manera, el gos en moviment no encreuarà el pèl de la pota esquerra amb el pèl de la pota dreta. Després aixequem tot el pèl des del peu fins a la sofraja i retallem el sobrant. Arrodonim els peus i en buidem les plantes del pèl sobrant.
La cua
La cua de l'Australian Cobberdog tendeix a anar cap avall, per la qual cosa la inserció de la cua és baixa. Per fer-ho, abaixem la cua, la posem entre les potes i arrodonim amb les tisores. La cua és en forma de ploma i per retallar-la cal partir des de la base de la cua fins a la punta.
El faldó
L'espai que hi ha entre les potes davanteres i les posteriors tractarem de fer-lo al més curt possible amb la finalitat d'escurçar la longitud del gos. Per a això, hem de deixar bastant quantitat de pèl a l'interior de les potes i retallar bastant a l'exterior per aconseguir aquest efecte. A l'hora de retallar el faldó, hem de tenir en compte que mai no pot quedar per sobre del colze de la pota davantera.
Llom
A la part superior del llom, hi marcarem la mida del pèl que cal seguir fins a la creu del gos. A partir d'aquesta mida, equipararem la mida de la resta del pèl del llom, tòrax i flanc. El pèl ha de caure recte cap avall amb una subtil corba cap a l'interior del ventre.
El pit
Al pit, hi definirem l'angle tenint en compte l'estèrnum com a punt de referència més llarg. Des del coll anirem retallant cap a l'estèrnum, i des de l'estèrnum cap a les potes. La sensació que transmet el pit ha de ser com si portés un pitet pla, hem d'allunyar-nos de l'efecte de pitrera voluminosa.
El coll
Estèticament, el coll ha de destacar la diferència entre el cap i el cos del gos i ha d'estar bastant retallat per evitar un efecte “papada” i permetre la millor ventilació de les orelles. Per ressaltar el coll, anem retallant des de l'orella cap a l'espatlla, com a referència.
Les potes davanteres
Marquem els peus amb una forma arrodonida i tindrem com a referència aquesta llargària per retallar el pèl sobrant de les potes, que s’han de veure rectes i fermes. Han de tenir una sensació de consistència, s’han de veure recollides i han de potenciar la sensació d'estar aguantant l'estructura del gos com si fossin dues columnes. Observant el gos de cara, no se li poden veure sortits els colzes.
Els ulls
És una raça que destaca pel contacte visual i per tenir una mirada humana. Per això, els seus ulls han d'estar destapats amb un serrell natural per aconseguir fer visible la mirada profunda típica de la raça. Ens hem de centrar a destapar només la zona dels lacrimals, perquè el morro i la barba han de ser abundants en pèl. S’ha d'evitar que el serrell quedi amb un tallat excessivament marcat, hem de buscar un despuntament i buidament naturals que no se superposin a l'ull, sinó que es mantinguin sobre l'ull.
La cara
Si mirem de cara l'Australian Cobberdog, hem de veure dos cercles a la seva cara. Un cercle seria la cara íntegrament i l'altre cercle al voltant de la trufa del gos format pel morro i la barba. Per arrodonir la cara, es baixa retallant des de l'interior de l'orella cap a la barba, i des del punt més llarg de la barba cap a la trufa. En gairebé totes les races, el punt de referència més llarg és la part exterior de l'ull, però en l'Australian Cobberdog el punt de referència més llarg és la part interior de l'ull.
Les orelles
L'orella tindrà una forma acampanada i integrada al cap, no s'hi ha de veure una inserció. L'Australian Cobberdog no ha de tenir cap punt exagerat, menys encara a la cara, la seva força s’ha de centrar en la seva mirada. Sota l'orella, buidarem bé tota la zona per deixar ben airejat el pavelló auricular.
El toc final
Quan hàgim acabat la tallada, li donarem un toc final. Polvoritzarem amb aigua el pèl del cos per aconseguir un rínxol amb un acabat més natural.
