La síndrome de disfunció cognitiva en gossos: com ajudar-los?

La síndrome de disfunció cognitiva en gossos funciona de manera similar a l'Alzheimer en persones. Es tracta d'una patologia crònica i progressiva que afecta les neurones i provoca un descens dels neurotransmissors. Això es tradueix en que el gos amb SDC experimenta problemes d'aprenentatge, memòria, orientació i presa de decisions. Actualment, es calcula que al voltant d'un 14-38% dels gossos majors de 8 anys pateixen SDC, mentre que aquest percentatge puja al 50% en el cas de gossos sènior de 14 o més anys. Aquestes xifres augmenten conforme l'esperança de vida canina s'allarga. No obstant això, la síndrome de disfunció cognitiva continua sent una malaltia infradiagnosticada, ja que molts propietaris veuen en els símptomes de desori i desorientació dels seus gossos senyals "normals" de l'edat a les quals no donen importància.

Índex del contingut

1. Símptomes de la síndrome de disfunció cognitiva en gossos

2. Com es diagnostica la síndrome de disfunció cognitiva canina?

3. Quins gossos són vulnerables al SDC?

4. Com cuidar un gos amb síndrome de disfunció cognitiva?

5. Quant viu un gos amb síndrome de disfunció cognitiva?

Símptomes de la síndrome de disfunció cognitiva en gossos

Conforme van complint anys, els gossos es tornen més vulnerables. Igual que l'etapa de cadell, l'edat anciana requereix una especial atenció a qualsevol tipus de símptoma que ens indiqui que alguna cosa va malament en la salut del nostre pelut. Existeixen alguns símptomes força característics del SDC que, no obstant això, també poden aparèixer en altres patologies. Si la teva mascota és gran i observes algun d'aquests canvis en el seu comportament, acudeix al veterinari el més aviat possible perquè ho valori. En qualsevol malaltia, un diagnòstic precoç millora molt l'evolució, tot i que en aquest cas, en ser una patologia crònica i degenerativa, és encara més important avançar-nos al màxim possible. Aquests són els símptomes més comuns de la síndrome de disfunció cognitiva en gossos:

• Descens de l'activitat: notaràs que el teu gos no gaudeix tant com abans amb els passejos i li costa més jugar.
• Desorientació: es desorienta o es queda bloquejat en llocs coneguts, sense saber com continuar. Per exemple, surt pel costat equivocat de la porta o es queda "atrapat" darrere d'un objecte en lloc d'esquivar-lo.
• Canvis en el temperament: pots notar el teu pelut més frustrat, ansiós, temorós i fins i tot podrien augmentar els lladrucs o plors.
• Menor interacció: és possible que la teva mascota no et busqui tant per rebre carícies ni et rebi amb tanta alegria en arribar a casa. El notaràs més indiferent, tot i que també podria augmentar la seva dependència i buscar un major contacte. En aquesta edat és més probable que aparegui l'ansietat per separació.
• Alteracions del son: es passa el dia dormint: es passa el dia dormint i li costa conciliar el son durant la nit.
• Baixa la capacitat de reacció: no actua tan ràpidament davant estímuls familiars com el timbre o després de rebre un senyal teu.
• Problemes de memòria: un gos amb SDC podria oblidar trucs o conductes ja apresos o gossos o persones conegudes. Per exemple, poden orinar i fer les seves necessitats a casa al no recordar l'aprenentatge de fer-ho fora.

Com es diagnostica la síndrome de disfunció cognitiva canina?

Si observes alguna o diverses d'aquestes senyals en el teu gos sènior, no dubtis a consultar-ho amb un veterinari. Molts gossos ancians poden patir dolors que els portin a exhibir símptomes molt semblants. A més, existeixen diferents patologies neurològiques, gastrointestinals, endocrines o cardiovasculars que també poden causar-los, per la qual cosa passar per la clínica és vital per esbrinar què és el que li està passant realment al teu pelut. Per molt que el teu gos sigui gran i els descuits et semblin lleus, és millor prevenir, ja que en el SDC un diagnòstic precoç és molt important per frenar l'avenç de la malaltia.

El veterinari realitzarà una exploració física del gos, t'entrevistarà sobre els seus hàbits i estil de vida i podria realitzar analítiques, proves d'imatge rx, i depenent dels resultats sol·licitar una ressonància magnètica, per confirmar o descartar el diagnòstic.

Quins gossos són vulnerables al SDC?

Com en qualsevol altra malaltia, la probabilitat que el gos desenvolupi síndrome de disfunció cognitiva varia en funció de la genètica, l'ambient, la raça o fins i tot el sexe. Alguns estudis afirmen que les femelles són més vulnerables a aquesta malaltia neurodegenerativa. Els gossos petits, en viure més anys que els grans, també són més propensos a experimentar aquesta patologia. A més, se sap que una dieta deficient es relaciona amb pertorbacions a la microbiota i deficiències a nivell cognitiu. Per això és tan important oferir al teu gos una dieta de qualitat i adaptada a les seves necessitats en cada etapa de la seva vida. Per últim, l'ansietat canina es considera un factor de risc en la síndrome de disfunció cognitiva, ja que produeix una sèrie de canvis en el cervell que el fan més vulnerable a l'oxidació i l'envelliment.

Com cuidar un gos amb síndrome de disfunció cognitiva?

Com ja hem apuntat abans, malauradament, el SDC en gossos no té cura. És una malaltia degenerativa i progressiva, per la qual cosa l'únic objectiu a nivell terapèutic és frenar al màxim possible el seu avenç per garantir que l'animal gaudeixi d'una bona qualitat de vida. Canviar la seva dieta podria ser un dels primers canvis que et proposi el veterinari per cuidar el teu gos amb SDC. L'alimentació rica en antioxidants, amb suplements com la L-carnitina, pot ajudar que el procés degeneratiu sigui més lent. El veterinari també podria receptar alguns fàrmacs, fonamentalment vasodilatadors i antidepressius.

A casa, pots ajudar molt al teu gos fixant horaris per als passejos i el menjar. Les rutines són positives per a tots els gossos, però per als sènior, especialment si pateixen SDC, és vital, ja que els ajuda a evitar l'estrès. D'altra banda, és molt important que continuïs estimulant el teu gos amb jocs interactius que enforteixin la seva memòria, com per exemple, els jocs d'olfacte. I no t'oblidis de continuar practicant el reforç positiu per estimular l'aprenentatge.

Quant viu un gos amb síndrome de disfunció cognitiva?

És complicat fer una estimació de l'esperança de vida d'un gos amb SDC. En si mateixa, aquesta malaltia no resulta mortal, i amb un diagnòstic precoç i un tractament orientat a frenar l'avenç de la degeneració, un gos pot viure anys amb aquesta patologia amb una qualitat de vida digna. Si la malaltia avança massa i no existeix un diagnòstic o tractament, potser l'animal també tingui una vida llarga, però amb molts problemes i malestar. L'objectiu del tractament de la síndrome de disfunció cognitiva en gossos grans és allargar la vida de l'animal, però sempre garantint la màxima qualitat de vida.

Així que, ja ho saps, si tens un gos gran i comences a notar canvis en el seu comportament, no ignoris les senyals: visita el veterinari perquè diagnostiqui el problema i puguis oferir al teu pelut les cures necessàries perquè visqui una vida plena i feliç al teu costat.