Temps aproximat de lectura: 6 minuts
La relació entre gossos i humans existeix des de fa milers d'anys. No obstant això, el paper d'aquests animals en la vida de les persones ha anat variant amb el pas del temps. Si bé en el passat els gossos servien als homes en tasques com l'agricultura o la caça, a poc a poc es van anar convertint en un membre més de la família gràcies a la seva lleialtat i el seu afecte. En l'actualitat, diversos estudis científics confirmen el profund vincle que es genera entre les persones i els gossos, i en l'àmbit social, cada vegada existeixen més lleis que protegeixen aquests adorables animals com a éssers que senten amb drets propis.
La relació d'un ésser humà amb el seu gos pot ser tan especial i intensa que els seus sentiments cap a ell poden igualar als que professen a altres persones estimades. No en va, per a moltes persones els seus gossos són “els seus fills”, tal és l'amor i responsabilitat que senten cap a ells. Tanmateix, això mai ha de portar-nos a humanitzar als gossos, és a dir, a atribuir-los emocions, comportaments o conductes humanes en detriment de la seva pròpia naturalesa. Tractar al teu gos com a un bebè o a un nen, negant els seus instints naturals, pot causar-li diversos trastorns del comportament.
- Comportaments que humanitzen al teu gos
- Conseqüències de la humanització d'un gos
- Com donar-li amor al teu gos sense humanitzar-lo
Un dels problemes de la sobre humanització dels gossos és que, darrere d'aquestes conductes, generalment no existeix una mala intenció, sinó tot el contrari. A causa del desconeixement o a causa de les pròpies necessitats de la persona s'acaba tractant al gos com si fos humà, creant-li una gran frustració al no poder ser com realment és. Aquestes són algunes conductes que humanitzen als gossos i que, lamentablement, avui dia abunden en xarxes socials, creant un exemple per a res apropiat de com cal tractar a aquests animals.
Quan s'obliga un gos a comportar-se com una persona, s'estan eliminant tots els seus instints naturals, la seva forma real de comunicar-se i de comportar-se. Òbviament, això pot arribar a ser molt destructiu per a la teva mascota.
Imagina haver de comportar-te les 24 hores del dia d'una manera que no resulta natural per a tu. Això és el que els succeeix als gossos excessivament humanitzats, que acaben desenvolupant ansietat i estrès que poden desencadenar conductes destructives i fins i tot comportaments agressius en alguns casos.
Sovint, la humanització dels gossos porta implícit el fet de cuidar-los i consentir-los en excés. I no, no parlem de donar-los amor i afecte, sinó de deixar que facin el que vulguin, sense establir límits ni treballar en la regulació del seu comportament i emocions. Això és una irresponsabilitat per part de qualsevol cuidador, ja que si el gos no té un guia de confiança i ferm se sentirà molt confús respecte a la jerarquia i no sabrà què s'espera d'ell. En aquesta tessitura fins i tot podrien donar-se conductes de protecció de recursos. Cal no oblidar-se de com és d'important una bona educació i ensinistrament.
Si no deixes que el teu gos es relacioni amb altres gossos, el portes a tot arreu amb tu i no aprèn a gestionar la solitud, desenvoluparà un vincle d'afecte insà cap a tu, creant-se un estrès per separació que podria generar depressió i conductes destructives en la llar quan es queda sol. És normal que vulguis gaudir de temps amb el teu gos, però has d'ensenyar-lo a estar tranquil quan es quedi sol, ja que en cas contrari serà una mascota hiperdependent i la seva salut mental es ressentirà.
Un gos al qual constantment se li nega la seva naturalesa serà un gos estressat, nerviós, deprimit i frustrat. Si vols que el teu gos sigui feliç, has de permetre-li obeir a la seva naturalesa interior, és a dir, deixar-lo córrer, ensumar, trepitjar el terra, conèixer a altres gossos, embrutar-se, saltar… A més, és la teva responsabilitat aprendre sobre la seva manera de comunicar-se per a conèixer i satisfer les seves necessitats, dona-li al teu gos el que realment necessita: exercici, socialització, estímuls i molt amor.
Una altra de les conseqüències de la humanització dels gossos és l'escassa socialització. Si no deixes que la teva mascota s'exposi a tota mena de situacions, persones i altres animals, es tornarà poruc, insegur i molt probablement tindrà problemes amb altres gossos. Un gos que no es relaciona amb altres congèneres no entendrà els seus codis comunicatius, podent reaccionar negativament a situacions totalment naturals en la interacció entre dos gossos.
Lamentablement, tots tenim en la ment la imatge del típic gos petit que sempre està a les faldilles dels seus propietaris i, òbviament, sofreix d'obesitat. Aquest grau extrem de sobrepès suposa un factor de risc per a moltes malalties canines, i és la conseqüència d'un gos humanitzat al qual no deixem fer exercici, córrer i, en definitiva, donar curs a la seva energia.
És possible que després de tot et preguntis com pots cuidar i demostrar-li amor al teu pelut sense caure en conductes d'humanització, que tan negatives són per als gossos. Deixar de tractar al teu gos com si fos una persona no significa que no puguis ser afectuós amb ell o alimentar aquest vincle tan especial que compartiu. Tot el contrari! Pots ser tan amorós com vulguis amb la teva mascota, però no oblidis que també necessita disciplina i exercici per a mantenir un correcte equilibri. A més, no oblidis que, encara que visqui amb humans, el teu gos pertany a una altra espècie amb les seves pròpies característiques i atributs.
Si coneixes i respectes la naturalesa real del teu gos podràs tractar-lo exactament com necessita, i ell se sentirà molt més feliç i realitzat. En definitiva, deixa que el teu gos sigui un gos amb tot el que això implica: que s'embruti, que es comuniqui a la seva manera, que es vegi amb altres gossos… I a continuar gaudint de l'amor i lleialtat del teu pelut!