Temps de lectura aproximat: 8 minuts
Quan parlem de l'ensinistrament dels gossos, moltes persones encara pensen en trucs sorprenents, competicions professionals o gossos de servei. Tanmateix, ensinistrar el teu gos no és una opció o un extra en la seva criança: és la teva responsabilitat per garantir-li una vida feliç i equilibrada. Un gos que no rep cap tipus d'ensinistrament ni límit tindrà mals hàbits en el futur, cosa que podria dificultar molt la convivència a casa i al carrer amb altres gossos.
L'ensinistrament d'un gos és una tasca que dura tota una vida, ja que, igual que ens passa a les persones, que mai deixem d'enfrontar-nos a nous obstacles i aprendre coses noves, els gossos també poden experimentar canvis que facin necessari un nou procés d'aprenentatge. Però, quina és l'edat idònia per començar a ensinistrar la teva mascota?
1. La importància d'un ensinistrament primerenc del teu gos
2. Beneficis de l'ensinistrament primerenc
Quan un cadell neix, passa els seus primers dies de vida molt lligat a la seva mare i als seus germans, com és lògic. Els gossos són animals de ramat i depenen de les seves progenitores. En aquesta etapa, és molt important no separar el cadell de la seva ventrada perquè aprengui els codis bàsics de comunicació de la seva espècie.
A partir de les 8-9 setmanes, quan el cadell arriba a casa, és quan podrem començar a establir les primeres normes, però sempre de forma proporcional a la seva edat. En cap etapa de la vida del nostre gos és aconsellable forçar-lo durant l'ensinistrament, però això és especialment important durant l'edat de cadell. Qualsevol situació desagradable o molt intensa que visqui en aquesta etapa podria causar-li un trauma, per la qual cosa els primers passos de l'ensinistrament han de ser com un joc. Anem a veure de quina manera pots començar a ensinistrar el teu cadell un cop sigui independent de la seva ventrada.

Els cadells comencen a desenvolupar un control de la mossegada des de la ventrada, quan les seves mares estableixen els límits en el joc amb els seus germans. Tanmateix, a partir de les 8-9 setmanes podem reforçar aquest aprenentatge en interactuar amb la nostra mascota. És molt comú que els cadells intentin mossegar les nostres mans quan els manipulem. És la seva manera d'explorar el món i de jugar. És en aquests moments en els quals hem de treballar el control de la seva mossegada.
Si el teu cadell intenta mossegar-te separa les mans perquè entengui que amb tu no es juga així i recondueix cap a una joguina perquè satisfaci el seu instint de mossegada.

Una altra de les coses que pots i has d'ensenyar al teu gos des de la seva arribada a casa és a usar l'empapador per fer les seves necessitats. Col·loca'l en un lloc apart dins del seu parc (que és on hauria de descansar sempre que no el puguem supervisar), i porta'l a aquesta zona després dels menjars, que és quan més probablement necessitarà fer pipi o caca, o si veus que gira sobre si mateix i ensumar el terra, senyal inequívoca que es disposa a evacuar. Una vegada més, el reforç positiu serà la clau de l'èxit. Felicita o premia la teva mascota amb una mica de menjar o un snack després de cada encert, però no la renyis ni la castiquis si falla, ja que això és totalment contraproduent.

Si tens un cadell, és molt important que no el deixis sol durant molt de temps, però sí que pots acostumar-lo a petites absències perquè toleri la soledat. Si estàs tot el temps enganxat al teu cadell i no treballes la seva independència, podries causar-li trastorns com l'ansietat per separació, cosa que li causarà un gran patiment quan un dia, de cop, t'ausentis durant diverses hores per anar a treballar. Un bon exercici és que el col·loquis al seu parc, que serà la seva zona segura, i surtis de l'habitació durant uns minuts. Tracta d'esperar que el teu pelut estigui tranquil per tornar a entrar, en el cas que s'hagi posat a gemegar o a lladrar. Si roman relaxat durant la teva breu absència, reforça el seu bon comportament amb moltes carícias o algun premi.

Cada llar té les seves normes i uns límits per als gossos. Aprofita aquesta edat primerenca de la teva mascota, en la qual encara és moldejable i flexible, per ensenyar-li què pot i què no pot fer. Si el deixes entrar en una habitació determinada, quins objectes pot mossegar i quins no, on té prohibit pujar... Podràs mostrar-li totes aquestes normes dient "no" quan es comporti de manera indesitjada, guiant-lo perquè ho faci com tu vols (traient-lo de l'habitació, donant-li una joguina per mossegar o baixant-lo de la taula, per exemple), i premiant les seves bones conductes a mesura que vagi aprenent a actuar com esperes d'ell.

Tot i que el teu cadell encara no tingui totes les vacunes i no pugui sortir al carrer, pots començar a ensinistrar-lo en l'ús del collar i de la corretja, perquè més endavant sàpiga passejar al teu costat tranquil·lament a l'exterior. Primer, mostra-li el collar, preferiblement de niló, perquè l'ensumi i el reconegui, i després, posa-li al coll i premia'l amb carícias perquè entengui que és quelcom positiu i innocu per a ell. Fes el mateix amb la corretja. I que camini amb ella arrossegant pel terra perquè s'hi vagi habituant; quan el vegis còmode, agafa-la i comença a caminar i anima el teu cadell a seguir-te, premiant-lo amb carícias constants. Pots col·locar algun obstacle per ensenyar-li per on vols que vagi, passeja'l per casa sense estirades, recondueix cap a tu amb un senyal, podrien ser petons.

En aquesta etapa també pots començar a ensenyar a la teva mascota algunes senyals bàsiques, com "quiet", "seu" o "vine", encara que no siguis massa exigent de moment. A aquesta edat tan primerenca, el cadell té molta energia i menys capacitat de concentració, però no ve de més iniciar l'aprenentatge d'algunes ordres i anar practicant a poc a poc, augmentant la dificultat progressivament.

La socialització és una part fonamental en l'ensinistrament de la teva mascota. I no, no es tracta només que surti al carrer a conèixer altres gossos, cosa que, per descomptat, serà molt necessària i recomanable en tenir les vacunes necessàries. Però, de moment, pots socialitzar el teu cadell a casa exposant-lo a situacions de tot tipus. Per exemple, acostumant-lo a les visites, a estar al seu parc o als jocs interactius, molt beneficiosos per a la seva estimulació mental.
Sempre que es realitzi amb una exigència proporcional a la curta edat del gos, amb tendresa, paciència i, per descomptat, sense forçar l'animal, l'ensinistrament caní primerenc té molts avantatges. Genera noves connexions neuronals en el gos, prevé trastorns del comportament i l'ajuda a sentir-se més segur i confiat. A més, ensinistrando el nostre cadell aconseguirem conèixer els seus límits, el temperament que va desenvolupant i aprendrem a comunicar-nos amb ell. Per no parlar que és una manera excel·lent de reforçar el vincle humà-gos.
Esperar massa a l'hora d'ensinistrar un cadell pot provocar que s'arredin certes conductes que, en l'edat adulta, seran més difícils de corregir. A més, si comencem amb l'entrenament i la socialització del gos a una edat primerenca, serà més flexible davant de noves situacions en el futur i molt més receptiu a nous aprenentatges.
Ja ho saps, pots començar a ensinistrar el teu cadell des de les 9 setmanes d'edat, un cop es fa més independent respecte a la seva ventrada, però has de fer-ho amb molta paciència, comprensió i oblidant-te de càstigs i crits. Practica el reforç positiu i parla amb la teva família perquè tots estigueu en sintonia i no li envieu senyals contradictòries al vostre pelut. Amb un esforç conjunt i molt d'amor estem segurs que criareu un gos equilibrat, segur de si mateix, tranquil i molt feliç.