COM ÉS EL LABRADOODLE
La falta d'estàndard únic de raça el fa difícil de definir
És difícil dir com és un gos que no té un estàndard únic de raça i cada criador té una línia molt diferent de la resta de criadors. La falta de coherència al voltant del Labradoodle fa que no sapiguem què en podem esperar com a gos.
TEMPERAMENT DEL LABRADOODLE
El Labradoodle hauria de ser un gos amb un temperament equilibrat i bona energia per servir com a gos d'assistència o teràpia. És per això que Wally Conron el va crear. Però la veritat és que avui dia, el Labradoodle poques vegades és utilitzat per a teràpia i assistència. La cria s'ha desenvolupat més per a la venda a particulars que busquen gossos amb aspecte de peluix atrets per la idea que no deixen anar pèl. A favor de l'estètica, el temperament s'ha descurat en la cria. És per això que es va introduir com a infusió el Cocker Spaniel, que va donar lloc a gossos amb un temperament poc equilibrat i amb falta de concentració.
ASPECTE DEL LABRADOODLE
Depenent del tipus de Labradoodle que sigui, el seu aspecte pot variar considerablement. Si és un Labradoodle de primera generació, és molt complicat preveure com serà d'adult ja que en ser un gos mestís, les possibilitats són infinites. Pot sortir amb el pèl llarg, curt, llis, arrissat, aspre, suau... D'altra banda, els Australian Labradoodle solen ser gossos amb un pèl abundant i de molts colors. D'aspecte, pot ser bastant semblant a un Australian Cobberdog, encara que en general no solen garantir que el gos sigui hipoal·lergogen ja que el seu programa de cria sol treballar més l'estètica.LA IMPOSSIBILITAT DE DEFINIR EL LABRADOODLE
Malgrat les idees preconcebudes que es tenen sobre el Labradoodle, la veritat és que és un nom que genera molta confusió ja que no és una raça. Que no sigui una raça dóna lloc al fet que sigui molt difícil parlar de generalitats al voltant d'aquests gossos ja que depèn molt de cada criador i de quin tipus de Labradoodle sigui.
HI HA DIVERSOS TIPUS DE LABRADOODLE
Hi ha diferents tipus de Labradoodle, els quals són molt diferents entre ells. Això fa que quan es parla del Labradoodle, la generalització sigui molt difícil. Els Labradoodles de Wally Conron estaven criats per ser hipoal·lergògens i bons gossos d'assistència. Els Labradoodle de 1a generació són un encreuament difícil de preveure’n les característiques i els Australian Labradoodle són gossos la cria dels quals s'ha enfocat més en l'estètica i el seu temperament o el seu pèl hipoal·lergògens són poc predictibles.NO HI HA UN ESTÀNDARD ÚNIC DE RAÇA
El problema que el Labradoodle no sigui un gos de raça, fa que qualsevol club o associació posi un estàndard de raça i no hi hagi una unanimitat quant a què hauria de ser un Labradoodle. Que no hi hagi una guia única sobre el que hauria de ser un Labradoodle fa que qualsevol persona pugui anomenar els seus gossos Labradoodle i que les famílies no sàpiguen exactament què és el que haurien d'esperar del seu gos. Les inconsistència entre els diferents estàndards de raça fa que gossos que es denominen Labradoodle siguin molt diferents entre ells.
CADA CRIADOR POSA EL SEU CRITERI
En no haver-hi una institució que acrediti els pedigrís sota un estàndard únic de raça, fa que els criadors de Labradoodle facin els seus programes de cria sota el seu propi criteri sense tenir un objectiu comú juntament amb la resta de criadors. En el cas dels Australian Cobberdog només hi ha un únic estàndard de raça, i els sementals i les femelles que s'utilitzen per a la cria són registrats amb garantia de ser de la raça. Res semblant passa amb el Labradoodle i aquesta falta d'homogeneïtat entre criadors fa que sigui difícil descriure com és un Labradoodle.
LA CRISI DEL LABRADOODLE
El gran problema del Labradoodle es troba en la popularitat que va tenir quan encara no havia estat establert com a raça. De seguida, criadors sense coneixements van començar a fer els seus propis encreuaments, crear els seus clubs i escriure els seus propis estàndards de raça. El resultat va ser nefast, ja que la raça va anar perdent allò que la va fer famosa: ser gossos hipoal·lergògens amb un temperament apte per ser gossos d'assistència. A favor de l'estètica, es van fer infusions amb gossos que van desequilibrar el temperament del gos i van comportar que el Labradoodle se seguís considerant un bon gos per fer teràpies o assistència. I així va ser com va sorgir la necessitat de desenvolupar la raça Australian Cobberdog, que és el que el Labradoodle hauria d'haver sigut: una raça de gos hipoal·lergogen amb gran potencial per ser un gos de teràpia o assistència.
EL COBBERDOG ÉS EL GOS QUE EL LABRADOODLE HAURIA DE SER
El Labradoodle va ser creat per convertir-se el gos hipoal·lergogen amb les qualitats ideals per ser un bon gos de teràpia o assistència, tanmateix el seu objectiu es va perdre en el seu desenvolupament. És l'Australian Cobberdog el gos que ha assumit aquest objectiu i s'ha establert com a raça per garantir que tots els Australian Cobberdog són el que haurien ser: un gran gos de família amb molt potencial per desenvolupar la seva tasca com a gos de teràpia i assistència.
Més informació sobre la raça